Com veureu, aquest és un número amb força reportatges propis, sobre el món de la caça, sobre memòria històrica, sobre dones protagonistes al sector de l’oli i l’oleoturisme, així com diverses entrevistes. Hi ha qui aposta per fer un mitjà a base de copiar i enganxar notes de premsa. No ha estat mai el nostre estil ni és la nostra funció fer d’altaveus sense cap filtre de tots els missatges que arriben. Fer de periodista és posar filtres, és a dir, contrastar. I posar debats sobre la taula i anar a les fonts. Tot això, però, és feina, és clar, per això aquest és un periòdic que té un preu i que confia en el subscriptor. LLegir més »

Ha estat un número molt dur. Els actuals membres de la plantilla havíem viscut situacions tristes a la comarca, però haver d’informar de la mort per atropellament d’un nen de tres anys ens ha deixat molt tocats. Com us hem explicat en anteriors ocasions aquí, bona part del personal som pares de canalla petita, algun fins i tot del mateix curs i la mateixa escola que la víctima. Escriure entre plors, només una estona després d’haver estat testimoni del desenllaç fatal, ha estat molt dolorós. L’últim cas de mort accidental similar va ser fa quatre anys, a Sunyer, quan va morir una nena de 10 anys mentre jugava. No ens podem imaginar com devia ser informar de l’accident ferroviari ocorregut en un pas a nivell a Juneda el 1988, on van morir deu nens. LLegir més »

Amb la Fira de l’Oli i les Garrigues, i després d’haver tret una edició especial de més pàgines i més continguts, aquest havia de ser un número tranquil, no en el sentit d’afluixar pistonada, sinó de tenir més temps per fer-lo. Però els freds i els virus no han perdonat i hem tingut mitja redacció de baixa durant tota una setmana. I en aquesta feina, de plantilles molt ajustades i sense torns, ja se sap que la feina que no es pot fer un dia, s’acumula per al següent. LLegir més »

l de la Fira de l’Oli de les Borges és, segurament, el número de l’any que ens porta més feina. Són més pàgines, més publicitat per gestionar, més hores de redacció, de correcció, de disseny i de maquetació, més tensions per suportar. Aquells dies fem més tard que mai a casa i els ulls ens couen més que mai de tanta pantalla, però el bon ambient de la redacció ho fa tot molt més suportable. Venint de les festes nadalenques, és un manera intensa de començar l’any. Tot i el major volum de feina de passar de les 32 pàgines habituals a les 48, us hem de confessar que hem estat a punt de saltar a fer-ne 56 (en el món de la impressió d’una publicació com la nostra, la variació de pàgines va de vuit en vuit).

Encara que sembli el contrari, és més còmode tenir moltes pàgines que poques, ja que permet encabir més temes, esplaiar-se més i entrar més en profunditat, però els recursos són els que són. Com cada any, us esperem al nostre estand de la Fira. Us animem a visitar-nos i conèixer una mica més el periòdic comarcal!

Com sabeu, fa tres anys que per aquestes dates vam fer el primer anuari. Com fan moltes publicacions, era un número especial dedicat íntegrament a les principals notícies de l’any que tancàvem, un resum que sempre és interessant tenir agrupat en un sol exemplar. El fet de no estar subjectes a l’actualitat –en dies dificultosos quant a la generació de notícies o la localització de les fonts– també ens permetia un cert airejament a la redacció i poder gaudir d’algun dia de festa a part dels estrictament oficials del calendari. En una plantilla curta com la nostra no ens podem permetre fer torns, allò de enguany treballo jo i el següent ja ho fas tu. Som pocs i quan falta algú es nota moltíssim. LLegir més »

Hem dubtat molt amb la portada. Com veureu, molts dels temes que tractem en aquest número són qüestions de continuïtat, de seguiment de temes encetats temps enrere. Ho és el de l’abocador –ho explicàvem el número passat, sense anar més lluny–, ho és tot allò relacionat amb la gestió dels purins, ho és l’Arxiu Comarcal i ho és la carretera N-240. LLegir més »

El 25 de novembre va ser el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i en aquest número ens hem volgut esplaiar una mica en aquest assumpte; com sempre, amb la nostra mirada local (que, o fem nosaltres, o no farà ningú més). Des d’aquí volem agrair a la persona entrevistada haver donat la cara i a les tècniques del SIAD Les Garrigues per les explicacions i contextualització pertinents. Una de les nostres funcions és aquesta: parlar de problemàtiques globals però que, en tant que globals, també són pròpies i, per tant, aportar-hi un context local. Perquè sí, de coses dolentes que ens pensem que sempre passen lluny aquí també en tenim, i tant! I n’hem de parlar i les hem de denunciar.

Pot passar desapercebut a ulls del lector, però els mitjans no sempre tenim les mateixes maneres de treballar. Últimament, per exemple, s’estila molt el copia/enganxa, una pràctica que nosaltres intentem evitar al màxim, encara que ens suposi més temps per elaborar les notícies i, per què no dir-ho, més d’un mal de cap. En aquest número, per exemple, de les prop de 40 peces informatives que conté, només tres o quatre s’han fet sense fer una gestió o altra amb les fonts. Per a tota la resta, des del reportatge més ampli fins al breu més petit, s’han fet trucades, s’ha completat la informació, s’ha contrastat i ens hem barallat amb mil i una dades. És un esforç extra, sí, però la nostra feina no és la de reproduir-ho tot tal qual. Per això no ens caldrien estudis.