20 octubre 2010

LES MOSQUES

Aquest temps tardoral que sotmet els cossos a una dutxa escocesa –fred al matí, caloreta a la tarda- propiciatòria d’encostipats  emprenyadors, ens deixa com a llegat les darreres mosques de l’any. Ahir em tocaven el que no sona mentre intentava donar el darrer repàs al proper èxit editorial garriguenc sobre onomàstica pròpia i propera. Dos espècimens especialment insistents m’atacaven  -ara una, ara l’altra o totes dues alhora- i em distreien de les meves obligacions sagrades davant la pantalla de l’animal domèstic que més m’estimo. Com que m’havia dutxat de bon matí, vaig pensar que només cercaven l’escalforeta de la meva cuidada pell. No m’agrada esbudellar-les d’un cop de diari o de l’Onomasticon Cataloniae per por que les substàncies orgàniques internes no ens escampin alguna malura vírica terrible, de l’estil de la grip A… Ni cal dir que els compostos químics, descendents de l’enyorat Flit, només els faig servir en casos de veritable urgència. Per tant, vaig provar de fer-les marxar amb educació ecològica obrint la finestra del despatx, però les molt desgraciades, per no dir una altra cosa, semblava que no els agradava la temperatura exterior, bastant més baixa ja que la de dins a casa. Paciència, vaig pensar, i realment aquest matí no les he vist enlloc… s’han fos en el no res i deuen ser ja al cel de les mosques, pasturant en immensos prats de defecacions diverses. Bon vent i fins l’any que ve…

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*