31 agost 2010

PASSEN ELS ANYS…

El darrer cap de setmana d’agost és la festa major del municipi més oriental de les Garrigues administratives, del palau de la marinada, de l’urbs del canó, de l’ajuntament de les dones, del bastió de l’independentisme comarcà… Cada any molta gent hi acudeix com en un pelegrinatge ritual per passar uns dies, potser només unes hores, al lloc que els va veure néixer a ells o als seus avantpassats, com el salmó que remunta riu amunt. Passejant, al futbol o al ball, vas saludant la gent: una mica de conversa, alguna cervesa, una encaixada de mans, un lleu moviment amb el cap… T’adones en la cara dels altres, en la pèrdua de cabell o en el canvi del seu color d’aquells que no veus sovint, del pas del temps que no perdona, de la mateixa manera que ells ho deuen fer en tu. També recordes tots aquells que ja no hi són: segurament havien ballat aquesta mateixa música i havien endolcit els menjars amb les mateixes orelletes…
La roda del temps però és inexorable. Els buits que es van produint, alguns malauradament massa d’hora, s’omplen amb cares noves que a vegades et resulten difícils d’identificar. Arriba l’hora de la genealogia i preguntes als que ho saben tot d’aquest tema, que acostumen a ser gent d’una certa edat: és el fill d’aquell de la Bassa, és el nét d’aquella que va marxar a Barcelona, és la nòvia del petit de… La genètica també hi ajuda i les fesomies es perpetuen durant generacions i veus en canalla de poca edat la cara de cal daixonses o el cabell de cal dallonses. Una genètica, però, que es diversifica a hores d’ara amb ulls clars, pells fosques i mil combinacions de terres llunyanes. A vegades, fins i tot, abans de veure algú el so de la seva veu el delata i l’adscriu a una determinada nissaga familiar.
Genealogia, genètica… del grec ‘genos’ que vol dir “raça, naixement, descendència”, és a dir, al cap i a la fi: POBLE. Poble que som i que volem continuar sent… lliure, si pot ser.

4 comentaris
  1. ramon queralt diu:

    m’ha agradat l’article, m’hi trobo plenament identificat santi..
    el del facebook tb. l’he trobat fantàstic..
    i et felicito pel dels carlins al som, que igualment li vaig dir a ta germana..
    records!

  2. santiarbos diu:

    Gràcies, Ramon, t’agraeixo molt el comentari, ja ho saps. Continuarem amb tota la cosntància que puguem. Records i a reveure!

  3. montse diu:

    Molt bonic, i ens sembla que ens passa a tots i a totes, fins i tot als qui vivim al poble, per festa major la gent torna, veus una fesomia un instant i et venen records d’altres persones, d’altres situacions de festa, i sempre penses en els qui ja no hi són o en com han passat els anys pels qui encara hi som. Llei de vida !que dirien els padrins…o com dirien els més joves…la festa major no m’agrada, m’encanta!!!, i ja sé que les dues frases no volen dir el mateix però m’hi sento identificada.

  4. santiarbos diu:

    Gràcies, Montse. També hi ha pendent una història de la nostra festa major des del paleolític fins avui, com a mínim. Feina, feina… fins a la festa major de l’any que ve!

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*