10 març 2012

Feminisme i catalanisme

Avui celebrem el 101è dia de la Dona (Dia Internacional de la Dona Treballadora). Lluny queda l’incendi a la indústria tèxtil Cotton de Nova York que va donar una projecció definitiva a un llarg procés de reivindicació que sorgia amb força després de la Revolució Francesa i els seus ideals d’igualtat, fraternitat i llibertat. De fet però, no va ser un únic desencadenant final ni tan sols en un mateix lloc. Així ja el 1857 hi va haver una vaga de treballadores a la mateixa ciutat i el 25 de març un altre incendi a la Triangle Shirtwaist Company. Les dones nord-americanes van començar a celebrar el dia de la Dona el darrer diumenge de febrer. El 1910 en la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, Clara Zetkin, va proposar l’establiment del dia de al Dona per tal de promoure el sufragi femení i es va fixar l’11 de febrer com a data efectiva. Però la fixació del dia té a veure a veure amb la sortida al carrer de les dones russes, el 8 de març de 1917, per la manca d’aliments en plena Primera Guerra Mundial, una avantsala de la revolució bolxevic d’octubre.

De la mateixa manera que al món el feminisme ha estat íntimament lligat amb l’obrerisme, a casa nostra ha tingut també una clara vocació catalanista. Així Dolors Monserdà, va crear el 1912, el Patronat d’Obreres de l’Agulla. Fins i tot Solidaritat Catalana va tenir un corrent feminista que es movia sota l’empara del setmanari Or i Grana (1906-1907) “autonomista per a les dones” que propugnava una Lliga Patriòtica de Dames. Amb tot no era un moviment reivindicatiu sinó cultural i social; vinculat, en molts casos, a l’alta burgesia (i al reformisme catòlic) i que no va estar exempt d’enfrontaments amb les feministes espanyoles. L’altra gran revista va ser Feminal (1907), de la mà de Carme Karr. En aquesta època els moviments feministes vinculats a moviments socials ja existents o a les institucions pròpies proliferen arreu del país així com els primers estudis sobre el feminisme local. Les primeres votacions no van arribar fins el 1933 i la primera ministra va ser Frederica Montseny, ja en plena Guerra Civil. El 6,7 i 8 de novembre de 1937 hi hagué a Barcelona el Primer Congrés Nacional de la dona on hi participaren els partits d’esquerres.

Avui, com ahir, els drets de les dones continuen amenaçats per lleis retrògrades, ministres embriagats de naftalina nacional i social i una cultura popular encara massa permissiva amb el rol tradicional de l’home vers la dona. Molta feina a fer, per dones i homes.

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*