25 setembre 2011

Fites en l’ideari

Els recents traspassos dels companys Víctor Torres i Heribert Barrera són d’aquells fets que et fan pensar en com gestionem els límits del nostre ideari personal i social. Què vull dir? Que quan ens posicionem sobre un esdeveniment públic i/o social ho fem perquè hem llegit, hem escoltat o hem sentit algú que ens ha “frapat” amb la seua reflexió sobre un fet d’abast ciutadà. La configuració d’aquestes fites és el que forma la nostra singularitat ideològica i de principis que regeix la nostra manera d’entendre la gestió del jo i el món que l’envolta.

Per a molta gent, i en especial per a la gent d’Esquerra Republicana de Catalunya, aquest valors passen pel radicalisme democràtic, per la justícia social i per l’alliberament nacional. Els fangs de la política d’avui són sovint la pols d’ahir i només alguns, amb una bona dosi de clarividència i insubornabilitat, són capaços de veure el demà d’una manera tan peremptòria. Barrera n’era un. Quan a l’any 1978 s’oposava a la Constitució Espanyola perquè blindava la nació única, fixava la supremacia de la llengua castellana o negava els nostres drets històrics amb el concert econòmic (amb la connivència de CiU) ens estava anunciant els fangs on ara estem atrapats. Torres, el Víctor, era també un gran pautador ideològic però encara era millor en la faceta d’arengador de la família republicana. La suma d’aquest dos topalls ens han configurat com no només gent ideològicament ferma i argumentada sinó també apassionada i sentida d’allò que estima; el país.

A ells, per tant, el més sentit dels homenatges.

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*