26 agost 2011

Crisi i finances locals; el cas de les Borges Blanques

Darrerament s’ha posat de moda fer veure com i de quina manera l’endeutament de les administracions, en especial de les locals, és el principal responsable de la situació econòmica actual. No deixa de sorprendre però que el 77% del dèficit públic de 2010 és el de l’Estat, el 14% és de les anomenades comunitats autònomes, un 3% de la Seguretat  Social i només un 6% de les administracions locals (només Madrid deu el 60% del total dels ajuntaments).

Em centraré en el cas de les Borges, que conec prou bé, per il·lustrar aquesta febre inculpatòria. El  que crec que toca és explicar quins són els paràmetres per valorar aquest endeutament i la capacitat del consistori per fer-hi front ja que sorprèn veure com la premsa usa les dades sense contrastar-les i barrejant conceptes diversos.

Primer, els crèdits a llarg termini (a 10 anys habitualment) que et serveixen per calcular l’endeutament que et permet la llei sobre la teua capacitat de generar ingressos (un màxim d’un 75%): en el cas de les Borges es devia a finals de 2010 uns 3’3 M d’euros (4’2 M d’euros el 2007) i els ingressos ordinaris estaven al voltant dels 5’2 M d’euros, és a dir un 63’4%.

Segon, l’endeutament a curt termini (a un any). La llei et permet demanar pòlisses (un màxim del 30% dels ingressos ordinaris de l’any) per avançar aquests ingressos que tens al pressupost de l’any i poder fer front així  als pagaments que sovint s’han d’avançar; són com una bestreta a compte. En el cas del les Borges uns 1’7 M d’euros, el màxim permès.

Tercer,  l’endeutament  extrapressupostari. Aquest correspon a les factures que no s’han tingut en compte al pressupost perquè no existia la partida pressupostària o bé s’ha superat la que hi havia. Aquestes irregularitats, el dèficit, afloren un cop hi ha la liquidació de l’any  i s’han d’incorporar al pressupost de l’any següent. En el cas de les Borges, la liquidació de l’any 2010 es va tancar amb un superàvit de 70.000 €, és a dir, amb un saldo positiu.

Quart, la tresoreria. Aquest paràmetre és hores d’ara tan o més important que la resta ja que demostra l’endarreriment entre la despesa efectuada i la recepció dels ingressos que tens certificats. Aquest ritme diferent és imprescindible per realitzar les obres i, a l’acabar, demanar a les altres administracions que et paguin el que s’han compromès o cobrar els impostos que has de recaptar i s’endarrereixen. És una eina complementària de l’endeutament a curt termini i és la que més escanya els consistoris ja que, sobretot, has d’esperar a cobrar de les altres administracions per poder pagar els proveïdors (els grans damnificats de tot aquest sistema piramidal). A les Borges les altres administracions i empreses constructores diverses ens deuen, a grans xifres, 4’3 M d’euros i, també tenim factures per pagar per valor de prop de 2’6 M d’euros; ens deuen més del que devem (la Generalitat sol ens deu més d’1’3 milions i des del desembre de 2010 que no ens fan cap ingrés: i això no surt publicat enlloc) i cada endarreriment en el cobrament de les subvencions és un perjudici per als proveïdors. Això no és endeutament sinó un sistema pervers, sense escapatòria per als ajuntaments, ja que l’alternativa és no poder fer res i aturar més el creixement econòmic des del sector públic. Ara bé, cal ser també espavilat per sortir-se’n al més aviat millor; si ens paguen el que ens deuen, que passarà en uns mesos, pagarem les obres i millores que s’han fet al municipi havent reduït al mateix temps la hipoteca; ara, cal exigir-ho!!

Urgeix, en definitiva, una recaptació directa per part dels ajuntaments de tributs autonòmics i, sobretot, estatals per no haver de dependre del manà de les altres administracions i potser caldria delimitar per llei el seu percentatge d’endeutament vers els ajuntaments.

Jordi Satorra, portaveu d’ERC a les Borges

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*