08 novembre 2016

Quatre mesures per a l’N-240 que no depenen de Madrid

Vagi per endavant que avui, aquí, no parlo de cap solució definitiva. Tots sabem que minimitzar els riscos de la carretera N-240 passa per mesures de molt més calat, però també és cert que aquestes depenen, en última instància, del govern de l’Estat. Quin marge d’actuació tenim, des d’aquí, per intentar evitar accidents? Aquestes són quatre accions que ajudarien a rebaixar el trànsit d’aquesta via o fer-la més segura i que estan a les mans del govern de la Generalitat o de la Diputació de Lleida:

Bus exprés.cat. L’1 de desembre del 2014 entrava en funcionament el bus exprés.cat entre Lleida i Cervera. Són vehicles que ofereixen més trajectes per dia (set per sentit, en aquest cas), més àgils, amb vehicles totalment accessibles, amb premsa gratuïta, wi-fi a bord i millors connexions amb al transport urbà i amb altres busos interurbans, així com amb trens regionals i d’alta velocitat. En definitiva, són serveis més freqüents i més útils. La prova és que durant el 2015, l’exprés.cat va guanyar un 24% de viatgers. L’any passat es posava en marxa el de Lleida-Alfarràs, amb les mateixes prestacions i, probablement, resultats similars a l’hora de guanyar usuaris del transport públic. Aquest és un servei propi de la Generalitat de Catalunya, i el cas és que quan es van anunciar aquests de Cervera i Alfarràs cap a Lleida, també es va dir que se’n posaria un entre Lleida i les Borges en el primer semestre del 2015. Ha passat un any i mig i el més calent és a l’aigüera. Cap calendari ni cap pressupost.

Horaris de tren. S’ha parlat molt del potencial que té l’autopista AP-2, paral·lela a l’N-240, i que va buida, però sempre oblidem que, més paral·lela encara hi ha una altra via de comunicació: la ferroviària, amb tant o més desús per al transport de viatgers. La titularitat de les vies és d’Adif, sí, és a dir, de l’Estat, però la Generalitat té la competència dels horaris. Si la Generalitat vol, per tant, es poden augmentar freqüències i fer la línia més útil per anar i venir de Lleida. Bé que s’ha fet a les línies que uneixen aquesta ciutat amb la resta de capitals comarcals de Ponent. Al gener s’activaran tres trajectes més per sentit entre Lleida i Cervera –i, per tant, també a Mollerussa i Tàrrega-, de manera que passarà a haver-hi nou serveis per sentit. D’altra banda, entre Lleida i Balaguer, on la línia sí que va ser traspassada a la Generalitat, aquest estiu s’hi ha posat nous trens i més freqüències. Des del juliol hi ha 10 trajectes diaris en lloc dels quatre que hi havia fins ara i només això ha suposat ja que en dos mesos s’hagi triplicat el nombre d’usuaris, de 8.000 a 23.000. A més, la Generalitat ha adjudicat per cinc milions d’euros el projecte constructiu per integrar el tren al pas per dins de Balaguer, on funcionarà com a tramvia. Mentre, entre Vinaixa i Lleida, res de res, cap mesura. Cinc trens per sentit al dia i amb buits de fins a sis hores sense cap trajecte.

Radar per trams. L’estiu del 2013, el Servei Català de Trànsit va anunciar que estudiava la possibilitat d’instal·lar un radar de control per tram a la carretera N-240 al pas per les Borges. És un dispositiu que mesura la velocitat dels vehicles entre dos punts, no només a un lloc concret. Es deia que seria el primer a les Terres de Ponent, ja que només n’hi havia un altre al túnel de Vielha. Han passat tres anys i no se n’ha sentit a dir res més.

Pista Cervià-Castelldans. També l’estiu del 2013, els ajuntaments de Cervià i Castelldans van fer una petició conjunta a la Diputació de Lleida per a que es fes càrrec de la millora i manteniment de la pista que uneix els dos municipis, com ja fa amb pistes d’altres indrets. Són 14 km en total, els mateixos que entre Cervià i les Borges però amb un traçat més recte, i fins fa poc la via era molt utilitzada pels cervianencs per anar a Lleida via Castelldans-Puigverd-Artesa. El mal estat, però, fa que cada vegada sigui més difícil passar-hi. La pista és municipal, de manera que depèn dels dos ajuntaments que s’arregli i aquests tenen uns recursos limitadíssims. S’hi han fet pedaços i s’hi han tapat clots, però la Diputació no ha entomat la petició dels dos consistoris i com a via alternativa per evitar l’N-240 ja no serveix. Cervià té 695 habitants, no és gaire en relació als volums de trànsit, però tenir la pista ben arreglada contribuiria força a fer-la útil almenys per als seus veïns.

En definitiva, més i millor transport públic – amb el guany d’autonomia que suposa per a gent sense vehicle propi o sense capacitat per conduir-, més controls de velocitat i una millora de les vies alternatives allà on n’hi hagi no solucionaran el problema de fons de l’N-240, però tot plegat pot ajudar a reduir trànsit i/o fer-lo més segur. I són mesures que no depenen de tercers ni per les quals caldria esperar gaire temps ni disposar de gaires diners.

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*