28 octubre 2016

Coses que s’han d’explicar de l’eixamplament de l’N-240

Com a partidari de l’alliberament de l’autopista, crec que els arguments d’aquesta opció estan explicats a bastament i els sap tothom. Per això deia ahir que serà difícil convèncer a qui no es vol deixar convèncer. Els partidaris del desdoblament de l’N-240 també han exposat els seus arguments, però si volen convèncer, i jo hi estic obert, crec que s’han d’explicar algunes coses amb més detall, perquè el projecte, de moment, és ple d’incerteses. Aquests són, al meu entendre, els deures que tenen de cara a la població:

El traçat. Fins aquest any, quan es parlava de desdoblament ningú sabia i ningú aclaria si parlàvem de fer una nova autovia o eixamplar l’actual N-240. Ara, per intervenció del conseller de Territori, sabem que seria el segon, tot i que encara avui hi ha qui parla de desdoblament. Posem per cas, doncs, que és una duplicació de l’N-240. Com es farà? Algú hauria d’explicar, per exemple, com s’eixamplarà la via als punts on a un costat hi ha habitatges i a l’altre el canal. S’expropiaran cases? Perquè tots sabem que el canal té unes servituds de pas innegociables. Les benzineres que hi ha a banda i banda, al circuit de kàrting, aniran fora? I, sobretot, el pas per Juneda com se salvarà? A mi em fa l’efecte que encabir quatre carrils allà és impossible per les indústries i les cases que hi ha a peu de carretera, a més de les de les corbes pronunciades que fa el traçat al pas per aquest municipi. Si el model a seguir és el Figueres-Roses, cal tenir present que els quatre carrils d’allà abasten 44 metres d’ample i el pas de l’N-240 per Juneda en té un màxim de 10. Vol dir això que serà necessari fer una variant? I, si és així, per on? Pel nord on hi ha el canal o pel sud? On començaria i on acabaria? Són coses que s’han d’explicar.

El nus a les Borges. Els partidaris del desdoblament, o duplicació, defensen que entre les Borges i Montblanc sí que s’utilitzi l’autopista. Entenen que en aquest segon tram la carretera i l’AP-2 van molt juntes i que el relleu accidentat dificultaria enormement qualsevol obra nova. Per tant, el trànsit regional entre Lleida i Tarragona tindria les Borges com a enllaç, per deixar l’N-240 duplicada i entrar a l’autopista alliberada. Actualment, aquest enllaç es pot fer amb un petit tram de la C-233, la carretera de Castelldans, però m’imagino que no és això el que tenen en ment. Enllaçar dues vies de quatre carrils cada una a través d’una carretera comarcal d’un carril per sentit seria un autèntic embut problemàtic. Per tant, alguna mena d’enllaç nou s’haurà de fer. Si el que es vol és potenciar, com es diu, “el desenvolupament futur del nostre territori del corredor mediterrani i la connectivitat amb el port sec de Lleida” caldrà ser molt curosos en que aquest enllaç sigui molt àgil. On i com es faria? Són coses que també s’han d’explicar.

Els polígons i els camions. Entre els arguments del desdoblament, o duplicació, hi ha la proximitat de l’N-240 als polígons industrials de Lleida. S’argumenta el tomb que haurien de fer els transportistes per agafar l’autopista, que és a uns 10 minuts, però quan l’Associació de Transportistes de Lleida (Asotrans) s’ha pronunciat ha defensat l’alliberament del peatge. Ho han dit sempre: la mica de tomb que haurien de fer per agafar l’autopista els surt a compte si aquesta és, no ja gratuïta, sinó amb descomptes del 75%. Per tant, quan parlem de les necessitats dels transportistes, de quins parlem i en nom de qui? Són coses que s’han d’explicar.
Es diu que les proves de l’estiu passat van fracassar, i és cert, però caldria explicar també que es tractava d’un desviament voluntari i amb descomptes d’entre un 35 i un 50%. Per tant, no s’ha provat encara un desviament amb descomptes efectius ni el model N-II de desviament obligatori de què a vegades ha parlat la conselleria. Es diu, també, que els transportistes que només facin el trajecte Borges-Lleida continuarien utilitzant l’N-240. De quants camions parlem? Són coses que s’han d’explicar.

Greuges. Els partidaris del desdoblament, o duplicació, expliquen que pobles com Juneda, Castelldans, Torregrossa, Puigverd i Artesa no tenen connexió directa amb l’autopista i sí, en canvi, amb l’N-240, de manera que no els seria factible utilitzar l’AP-2. D’entrada, Artesa no hi té connexió directa, o passa per Puigverd-Margalef o entra directament a Lleida per la Bordeta. I, d’aquests cinc, quants utilitzen l’N-240 per anar i venir de Lleida? Només Juneda i Torregrossa, perquè els veïns de Castelldans, Puigverd i Artesa –fins i tot els de l’Albagés i Cervià- fan servir molt majoritàriament l’L-702, una via bastant més tranquil·la i directa per ells que l’N-240. A l’hora de parlar de suposats greuges, per tant, aquestes són coses que s’han d’explicar, com també s’ha d’explicar que  quan es va fer l’A-2 també hi va haver pobles que abans connectaven directament amb l’N-II i ara, en canvi, han de passar per un altre per agafar l’autovia.

Desenvolupament per a qui? Quan es diu que el desdoblament, o duplicació, de l’N-240 seria una garantia per al desenvolupament social i econòmic de futur d’aquests cinc pobles, s’hauria d’explicar en quins termes. Agafar dades socials i econòmiques de casos similars, per exemple, i explicar-les. No és fàcil trobar-los, perquè de llocs on s’hagi fet una via ràpida al costat d’una altra ja existent n’hi ha pocs. Al Pla d’Urgell i l’Urgell no existia cap autopista quan es va fer l’A2 i és difícil comparar dinàmiques entre dues zones tan dispars, començant per les característiques agràries. El creixement demogràfic d’aquella zona experimentat a mitjans dels 2000 respon a l’existència de l’A2? A Artesa, a part que hi ha més distància per anar a trobar l’N-240 que no l’autopista, s’hauria de fer algun enllaç nou, no? Perquè actualment l’única manera de connectar amb l’N-240 és un entramat de petites pistes agrícoles de 4 metres. O els farem recular cap a Puigverd i Margalef? Més coses que s’han d’explicar.

1 comentaris
  1. ramon queralt diu:

    Jo hi afegiria encara un matís: ANÀLISI COST-BENEFICI.
    És el criteri que es fa servir als països europeus (i normals) a l’hora de preveure i dissenyar infraestructures. A Espanya ja sabem que no, i ara ja veiem que dins de Catalunya, alguns per molt que diguin, actuen igual que els veïns, a”a l’espanyola”. Tot plegat em fa dubtar que quan siguem independents algunes pràctiques passin definitivament a l’història

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*