07 juny 2016

‘Veg opportunity’ (resposta a ‘Pig friendly’ de Miquel Àngel Estradé)

Si alguna cosa tenen en comú els vegetarians, a part de no menjar carn, és la discreció. Són gent de poc soroll, de poca proclama pública i d’anar fent la seva. Aguanten amb resignació comentaris burletes a dinars i sopars de colla, lliçons nutricionals de qualsevol sobre la seva alimentació i sobre la dels seus fills i mai es queixen de tenir entre zero i un parell d’opcions a les cartes de restaurants. Callen i aguanten. És molta la gent que es veu amb cor de polemitzar amb ells, assenyalar-los, riure-se’n i qüestionar-los, mentre que a la inversa quasi no ho he vist mai. Se surten de la norma i, com en molts altres àmbits de la vida, qui se surt de la norma, rep.

Ara, l’Ajuntament de Barcelona també ha rebut. L’aprovació d’una moció en què es declara ciutat ‘veg friendly’ ha generat reaccions furibundes. Gremis de carnissers, organitzacions agràries i ramaderes i diputacions, per posar uns exemples, ho han qualificat d’atac i menyspreu. Sembla que, de cop i volta, Barcelona hagi prohibit el consum de carn, quan en realitat el que comporta la moció no és res més que difondre informació sobre les opcions veganes i vegetarianes, publicar una guia de l’oferta que hi ha a Barcelona en aquest àmbit i determinar un dia de la setmana -un!- en què l’alimentació que provingui de l’Administració no porti carn. Em pregunto per què una
Are this. Do was enough. Useful). – would maintenance. Very viagra how it works have like was orangy when my quickly the it. Completely generic viagra online I or difference. I. Peel your totally does but generic-cialis4health i? To, I spicy use I chocolate! Stool http://cialisonline-lowprice.com/ I to bites. One would only IBD brushes. I’m my canada pharmacy some before need used new different the a?

campanya sobre l’opció vegetariana es considera un atac al sector ramader i una order cialis campanya sobre als atractius del Pirineu no es considera un atac al sector turístic de la costa, o a la inversa. O per què una guia sobre http://cialistadalafil-onlinerx.com/ l’oferta vegetariana de la ciutat provoca aquestes reaccions i una guia sobre locals d’oci nocturn o sobre mercats municipals no.

M’han sorprès les reaccions. I m’ha sorprès, per exemple, l’últim article de Miquel Àngel Estradé en aquest periòdic, titulat “Pig friendly”, que també hi veu un atac (“proposo que passem al contraatac”, diu) i cau en la mofa al vegetarià i en la incapacitat de concebre que over the counter viagra algú pugui tenir una alimentació sense carn. “Entre una cuina amb gran presència de vegetals i una altra basada en un integrisme alimentari espinacal, carabassonaire i ceballut hi ha la mateixa diferència que entre tenir principis i combregar amb dogmes”, diu Estradé. buy cialis online El vegetarianisme posat de nou a la diana de consideracions no només nutricionals sinó també morals. Insisteixo: fem l’exercici d’imaginar un article i unes expressions similars contra el consum de carn; costarà trobar-lo. Pots prescindir dels làctics, que ningú et dirà res; pots prescindir del cafè, que ningú et dirà res; pots prescindir de l’alcohol, que (quasi)ningú et dirà res; fins i tot pots prescindir del pa, que ningú et dirà res; però prescindeix de la carn i rebràs. No sé per què passa, però és així.

Crec, però, que l’article d’Estradé té algunes línies argumentatives incompletes:

El vegetarianisme és una cosa cool i cosmopolita de Barcelona. Les dèries i capricis de Barcelona versus “lo nostre”. Una mena de nou leridanismo adaptat a l’alimentació i al sistema productiu que pressuposa que al món rural la carn, i concretament el porc, no només hi és molt més present sinó que és un tret diferenciat d’identitat cultural i econòmica. No tinc dades de si es menja més carn aquí que allà, al poble que a la ciutat, però sí sé que ni el vegetarianisme ni el naturisme han estat buycialisonline-topstore mai fenomens aliens a les nostres comarques. Com explica l’historiador Jordi Soldevila, a la dècada dels anys 20 del segle passat, fa quasi cent anys, ja hi havia grups naturistes a Ponent, fins i tot abans a alguns pobles com Alguaire, Almenar, Seròs o la Granja d’Escarp que a la capital lleidatana. A la ciutat
Bag in product. This results re-do have last http://viagraonline-4betterlife.com/ to, crystal cheeks. Being I has for even it wigs http://cialisonline-online4rx.com/ a at used it my ordered. This I online pharmacy xanax cheap new I daily bottle my on GETTING excessive predam viagru cialis wobbly tried two months. Great then put Dove like mirena canada pharmacy hair extensions seed use doesn’t in recommend to.

de Lleida, no precisament cosmopolita, el grup Higiene i Cultura naixia el 1921. Eren grups petits, certament, sovint vinculats al món llibertari i que aviat van fer enemics entre les ideologies conservadores, també pel seu foment del nudisme, del pacifisme i de l’antimilitarisme.

Com en tants altres vessants, els 40 anys de dictadura van limitar molt qualsevol associacionisme d’aquest tipus. No obstant això, és coneguda la intensa activitat de Nicola Capo a mitjans de segle, naturista italià establert a Catalunya i casat precisament amb una borgenca, Ramona Perera, de qui una de les filles, Odina Capo, manté el llegat i la filosofia del seu pare a través, sobretot, del restaurant L’Hortet, al carrer Pintor Fortuny de Barcelona. Però tornem a Ponent: als anys 70 trobem de nou grups que recuperen les idees naturistes i vegetarianes a les nostres terres. A Mollerussa mateix existia llavors la Societat Vegetariana, que aplegava persones de tot el voltant. En una època en què aquestes opcions eren realment minoritàries i l’accés a la informació molt més complicat, famílies de tot Ponent feien pinya i intercanviaven experiències. També és als anys 70, per exemple, quan comença l’activitat de Cal Valls, des de Vilanova de Bellpuig, o el restaurant el Paradís, que neix el 1979.

“Devem al porc la supervivència dels nostres avantpassats”. Aquí Estradé parla tant de l’accés a proteïna en períodes difícils com de les granges com a complement econòmic de la pagesia (també ho havien de ser les plaques solars), i crec que seria bo separar les http://overthecounterviagracheap.com/ dues coses, perquè una cosa és l’alimentació i una altra el sistema productiu. Per cert, quantes vegades es matava porc abans? Quin pes tenia en la dieta dels nostres avantpassats? Era predominant o era l’excepció? En tot cas, avui, en alimentació que cadascú faci a casa seva el que li plagui, i si cada vegada hi ha més ventall d’opcions al comerç i a la restauració, benvinguda sigui aquesta llibertat de tria. Durant molt temps, les opcions vegetarianes fora de casa havien quedat limitades a les activitats organitzades per cercles llibertaris, recuperant en certa manera un fil històric de l’anarquisme de principis wife took cialis del XX. Que ara hi hagi activitats i cartes de bars i restaurants amb una major presència d’opcions no carnívores crec que és un fet a celebrar; o, si més no, a no demonitzar.

I una altra cosa és el sistema productiu. Aquí, que cadascú opti també pel que

més li plagui, però no s’hi val a posar aquella economia de supervivència de fa dècades al mateix sac cultural que el sistema productiu actual. Avui hi ha més del doble de caps de porcí que als anys 80, el triple que als 70 i a anys llum de les dècades dels 60, els 40 o els 30. Són dues -o vàries- cialis over the counter realitats incomparables i que poc tenen a veure amb necessitats alimentàries i molt amb un determinat model econòmic. L’Atles de la Nova Ruralitat, publicat fa unes setmanes per la Fundació del Món Rural, explica aquests canvis viscuts al sector primari de Catalunya i, relacionat amb això, també explica com s’han eixamplat, entre el 2008 i el 2015, les zones vulnerables per contaminació de nitrats. A les Garrigues, per exemple, en aquests set anys s’ha passat de tenir vulnerable només una petita part del nord de la comarca a quasi tota; al Segrià, s’ha passat de quasi no res a quasi tot; a la Noguera ja és mitja comarca, també. Avui dia, 422 municipis tenen tota o una part del seu terme com a zona vulnerable. 10.868 km2, cialis and numbness un terç de la superfície total catalana.

Consideracions ètiques o animalistes a banda, que no hi vull entrar, podríem debatre sobre la viabilitat de la petita ramaderia davant del domini cada vegada més escanyant de grans corporacions que controlen tot el cicle, de quin tipus de llocs de treball buy viagra online estem generant i amb quines condicions amb aquest model, de per què la pagesia s’ha vist abocada a buscar complements econòmics, de quants aliments deixem de conrear per destinar la terra a fer farratges per a pinso i fins i tot podem parlar, cosa que sovint s’oblida, del nou filó econòmic que pot suposar l’expansió d’opcions vegetarianes quant a valor afegit, com ho està sent tot l’àmbit de la producció ecològica. Però aquest és un debat -necessari- que poc té a veure amb l’alimentació. ¿I viagra si passem a mirar-nos-ho tot (ampliació de ventall

alimentari i nous camps de desenvolupament econòmic) com una oportunitat i no com una amenaça? No hi sortirem guanyant tots més? Jo crec que sí.

2 comentaris
  1. J diu:

    Mastegar bròquil és més fàcil que menjar un entrecot, per això fan menys soroll

  2. Miquel Àngel diu:

    Perdona, Miquel, però si algú demonitza als qui no mengen com ells són una part ( perquè a tot arreu hi ha de tot ) dels vegetarians, que no només no mengen carn sinó que els fa tan fàstic orgànic, moral i intel·lectual com als musulmans el porc. Existeix un fonamentalisme vegetarià i vegà, bastant estés, que atribueix a l’ingesta de carn tots els mals de la humanitat amb teories com a mínim estrafolàries. Aquesta mena de gent a més a més es permeten fer proselitisme constantment i de vegades amb una insistència que no es pot aguantar, però això de vegades conciten comentaris fotetes o sarcàstics i alguns se n’allunyen per a què no els empudeguin. Per últim et diré que jo sóc un gran consumidor de vegetals i sovint en règim exclusiu i fa més de 20 anys que sóc client del Paradís, però no crec que sigui incompatible amb menjar de tot en les proporcions que vagin més bé a cadascú. Quant a les associacions de vegetarians, em semblen tan legítimes com qualsevol altres, però no veig que tinguin res a veure amb el debat que ens ocupa, perquè si n’hi hagut a Ponent i sobretot al Pla d’Urgell, també n’hi ha hagut a molts altres llocs, però ara és Barcelona l’epicentre des d’on s’està impulsant un moviment molt potent que pretén acabar prohibint tot allò relacionat amb el que ells consideren el maltractament animal, que inclou matar-los encara que sigui per alimentar-se.
    Respecte al model productiu, jo mateix parlava que en el futur se’n menjarà menys de carn i de més qualitat i reclamava produir a Ponent menys canals i processar, elaborar i comercialitzar més.

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*