16 juliol 2013

“Si els veïns ho volen”

Fa mesos que a les Borges cueja la història del canvi de nom de la plaça de la Constitució. Bé, de fet, fa anys. La meva memòria en aquest assumpte se’n va a l’any 2001, quan el col·lectiu l’Espenta, format per joves independentistes d’arreu de Ponent, va iniciar una petita campanya, en la mesura de les seves possibilitats, per conscienciar la població del significat d’honorar la Constitució i, en conseqüència, per canviar el nom de la plaça. En una reunió amb l’aleshores alcalde, el republicà Miquel Àngel Estradé, aquest va argumentar la paperassa que el canvi suposaria per als veïns d’aquell espai com a motiu principal per no moure fitxa. Això sí, deixava una escletxa oberta: “si em presenteu 500 signatures, parlem-ne”. I els joves s’hi van posar, amb un formulari repartit per bars i comerços amb una casella on fer constar el nom que cada signant preferia per a la plaça. Però tal com va néixer, la recollida va morir i durant anys no es tornaria a parlar de la Constitució.

Fins l’estiu del 2010. Poques setmanes després de la macro manifestació a Barcelona convocada per Òmnium Cultural amb el lema “Som una nació, nosaltres decidim”, l’equip de govern, altra vegada format per ERC i pel mateix alcalde de nou anys enrere, va presentar al ple una proposta de canvi de nom. No havia passat tant d’aquell 2001, però el paper galdós del Tribunal Constitucional amb l’Estatut devia envalentonar el govern borgenc, ara sí, a prendre la iniciativa. Però ep! Amb el vistiplau dels veïns de la plaça. I amb aquesta intenció es va anunciar una campanya informativa que, que jo sàpigui, no es va arribar a dur mai a terme. Arrencada de cavall, parada de burro, en diuen?

Eleccions de 2011: guanya CiU i una de les primeres manifestacions del nou alcalde, Enric Mir, és que no canviarà el nom de la plaça, perquè ningú l’hi ha demanat. Arriba l’hivern i, pels volts del Dia de la Constitució, la CUP presenta una moció per canviar el nom. Amb l’abstenció de l’equip de govern – crec que sense ser massa conscients que així s’aprovava-, la moció prospera. Prospera i desespera, perquè al cap d’un any tot estava igual. És més, el govern deia que qui havia de moure fitxa era qui havia presentat la moció. I argumentava de nou el vistiplau dels veïns com a condició sine qua non.

I així fins avui, que CiU ha decidit convocar una consulta sobre el canvi de nom als veïns i comerciants de la plaça. En declaracions a Ràdio les Borges, l’alcalde afirma que “si no hi ha el suport de la població afectada, l’equip de govern no es veurà legitimat per efectuar el canvi, ja que és a ells a qui afecta”.

Fins ara, totes les iniciatives per canviar el nom de la plaça (tant d’equips de govern de diferents colors com d’associacions ciutadanes) han fet cap, en última instància, a la mateixa sentència recurrent: “si els veïns ho volen”. Està molt bé comptar amb l’opinió dels veïns, en això i en tot, però el nom d’un carrer és una qüestió exclusiva dels veïns d’aquell carrer? Són els propietaris dels immobles els qui poden decidir quin nom rep l’espai públic que hi ha més enllà de la porta de casa? Correspon als veïns del passeig del Terrall, per exemple, determinar com es gestiona el Terrall, quins arbres s’hi planten, quan es buiden o s’omplen les basses o quines activitats s’hi fan? Al meu carrer, aquests dies s’hi estan fent obres. Podria condicionar jo que no es fessin? Podria opinar, sí, però no crec que la meva opinió hagués de ser concloent. Entenc que si es fan les obres és perquè l’Ajuntament ha decidit que convé, no només per al meu benestar, sinó per al del conjunt de la població, que hi passa cada dia.

Certament, el concepte d’espai públic està molt en desús i menystingut, sovint pels propis ciutadans, però d’aquí a confondre’l amb l’espai privat hi ha un bon tros. Perquè si el nom de la plaça depèn només dels veïns de la plaça, digui el que digui el ple municipal i digui el que digui el seu màxim representant, com és que qui passa a escombrar-lo és la brigada municipal? O qui en recull els contenidors és el camió del Consell? O qui hi munta la Festa Major o en repara els fanals és l’Ajuntament? O per què quan algú hi vol fer una activitat sol·licita el permís al consistori?

Doncs el mateix hauria de valdre per als noms. Perquè el nomenclàtor d’un municipi és una qüestió de col·lectiu, un missatge dels seus habitants, els del municipi sencer, cap al món. Amb els noms dels carrers s’honoren i es recorden personatges, espais, elements o episodis històrics que el municipi considera rellevants. Quan veiem carrers de ciutats espanyoles dedicats a Franco o al general Yagüe, a qui maleïm? Als habitants d’aquella ciutat en conjunt o als propietaris del carrer concret? En definitiva, posar o treure un nom a un espai públic no hauria de ser entès com un caprici particular, sinó com una mostra més de qui som com a poble.
2 comentaris
  1. Monxeta diu:

    Jo no sóc de la plaça, però entenc que no ho vulguin canviar.
    Doncs si tens una empresa a aquest carrer i de patac li has de canviar el nom del carrer de facturació, no sé si és massa divertit. A més a més, faràs canviar tota la correspondència als veïns. Quina gràcia pels carters. Jo crec que ells si que han de donar el seu vistiplau sobre el tema.
    D’altra banda, em sembla molt bé que hi hagin propostes, mobilitzacions i insistències per fer canvis, sobretot d’aquest tipus. Però s’ha de tenir en compte que fer paperassa, pels veïns també suposaria un bon mal de cap al que es veurien obligats perquè el poble hagi parlat.

  2. Miquel Andreu diu:

    Hola Monxeta,

    D’entrada, dir que en cap moment pretenia qüestionar si uns veïns ho volen canviar o no ho volen canviar. Això són opinions de cadascú, cada una segurament amb els seus legítims arguments.

    Una altra cosa és que un canvi de nom d’un espai públic depengui només dels qui hi viuen. Jo, per concepte, crec que allò públic és qüestió de tots els membres de la comunitat (en aquest cas, el poble de les Borges). El manteniment dels carrers, el límit d’alçada dels edificis, la definició d’usos de cada espai, etc, per mi són al mateix calaix que els noms de carrer. Perquè és també una de les tantes maneres en què ens definim com a poble. Per exemple: es decideix, pel motiu que sigui, que els concerts de Festa Major es fan a un determinat espai. Això comporta, evidentment, soroll per als veïns de la zona. Qui decideix finalment si es fan els concerts allà o no?

    Sobre la paperassa: depèn del que entenguem per maldecaps. Els casos que conec d’altres llocs on s’han canviat noms de carrer, d’embolics ben pocs, per no dir cap. I de noms se’n canvien cada dos per tres a multitud de pobles. De fet, pel que tinc entès, és l’Ajuntament qui canvia el cadastre i qui informa a l’INE, Correus, etc, de manera que als veïns no els cal fer res de tot això i l’únic que han de fer és avisar a les coses que tenen domiciliades (com qualsevol que es canvia de domicili) de que els canviïn l’adreça, cosa que se sol resoldre amb una trucada o un correu. I, tot i això, no crec que els carters de les Borges tinguessin massa confusions en trobar la nova adreça de la plaça. En quant als comerciants i el material corporatiu, és qüestió (si es vol, perquè tampoc és obligatori) de renovar el material corporatiu quan s’esgoti l’actual, com es va fer al seu dia quan es va deixar de dir Plaça Espanya.

    Si aquests petits canvis són o no són un maldecap, això ja depèn, com deia, de cadascú.

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*