21 juny 2011

El nom de la plaça

Una de les primeres declaracions que hem pogut llegir del nou alcalde de les Borges, el convergent Enric Mir, ha estat la d’anunciar que no canviarà el nom de la Plaça de la Constitució “perquè els veïns no li ho han demanat”. Me’l crec. Segurament que els veïns no han fet cap petició explícita al nou consistori acabat de constituir, com tampoc no en van fer cap de contrària quan l’anterior equip de govern va decidir fer el canvi de nom.

Sí que es va fer aquesta petició, però, ara fa quasi 10 anys, quan el col·lectiu L’Espenta va iniciar una recollida de signatures i va fer algunes accions informatives sobre què suposa la Constitució espanyola per al poble català. Ja fos per la inexpertesa d’aquells joves, ja fos per la poca energia de què es disposava, la cosa no es va portar més enllà. En tot cas, ningú es va mostrar contrari al canvi de nom. Tan sols a alguns veïns de la mateixa plaça els preocupaven els canvis notarials que suposaria.

Ara bé, peticions directes a banda, el nostre alcalde faria bé de tenir presents també algunes consideracions que el poden ajudar a detectar el sentir del poble, encara que això no s’hagi traduït en demandes explícites sobre la plaça.

  • Fa tan sols un any, centenars de milers de catalans es manifestaven a Barcelona sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, en la que segurament és la mobilització més gran que hagi viscut el país. I es va fer arran de la sentència del Tribunal Constitucional, garant de la Constitució espanyola, que retallava l’Estatut votat pel poble. No van ser pocs els borgencs i borgenques que hi van assistir (crec recordar que un parell d’autocars, més tots els que ho van fer pel seu compte).
  • Només mig any abans, es duia a terme a les Borges i comarca una consulta popular sobre la independència de Catalunya, en la qual el senyor Mir -i també el senyor Macià- van col·laborar, i les Borges va ser la tercera capital de comarca de Catalunya amb més participació. 1.504 borgencs i borgenques (més que els vots recollits per l’actual govern local) van decidir independència. Una decisió que la Constitució espanyola impedeix desenvolupar.
  • Uns dies abans de la consulta, al ple de l’Ajuntament es van debatre fins a 3 mocions de suport, entre les quals les presentades per CiU i CIPM, on s’explicitava el suport d’aquestes formacions a la consulta, amb un fort contingut independentista. Unes mocions que la Constitució espanyola també fa inviables.
  • I si ens remuntem encara més enrere, recordarem l’estelada gegant que, durant anteriors legislatures de CiU i CIPM, presidia el Centre Cívic de les Borges durant la Trobada de Gegants i Correfocs de la Festa Major. Una estelada que representa una lluita que la Constitució espanyola també impedeix.

En definitiva, aquests són només alguns detalls i algunes manifestacions locals que demostren que moltíssims borgencs i borgenques, entre els quals bona part de l’actual equip de govern, anhelen un futur pel seu país oposat al que estableix la Constitució espanyola.

Per tant, treure del nom de la principal plaça del municipi la referència a aquesta norma suprema que ens és tan contrària seria un exercici de coherència, de valentia i d’apropament al poble sobre el qual es governa. Seria mantenir aquell esperit que va engrescar a tanta gent en la consulta del 13D i que aleshores tots dèiem que calia preservar. Sens dubte, això és molt més agraït que dedicar-se només a dir blanc en allò que els altres deien negre, i a l’inrevés.

I és que hi ha coses, sobretot les més simbòliques, que a un governant no cal que ningú les hi demani, només cal ser una mica viu i estar atent als sentiments que traspuen de les accions que fan els conciutadans. I les mostres de desafecció cap a Espanya i la seva constitució són de les més transversals i aglutinadores que els borgencs i borgenques, superant altres diferències, han fet mai.

5 comentaris
  1. Gerard Cabezuelo diu:

    Jo casi que trobo mes important la reducció de la assistència domiciliaria a les Garrigues aquest últims quatre anys, que el nom de la plaça, o els sous dels Vicepresidents!!! del consell, o la adjudicació de centres de dia a les Garrigues sense concurs public a empreses de Girona, o la despreocupació de l’ajuntament alhora de vigilar les obres del canal, o de com pagarem l’ultima factura de llum ( 800 euros ) de l’espai Macià, penso que sent important lo simbolisme del nom de la plaça, ara hi han prioritats socials mes importants. A MES ALGU A DEMANAT OPINIO ALS VEINS DE LA PLAÇA??? crec que no.

  2. Miquel Andreu diu:

    Evidentment que hi ha coses prioritàries, Gerard, no ho nego pas. Aquí, però, no parlo de prioritats ni faig balanços de govern ni anàlisis globals del municipi, sinó d’un tema simbòlic molt concret (com ho pot ser penjar l’estelada per la Diada), que no costaria gaire de dur a terme, sobre el qual sembla que hi ha molt consens i que no impedeix fer tota la resta de coses que s’hagin de fer. Una cosa no treu les altres.

    Sobre l’opinió dels veïns de la plaça, no està de més consultar-la, però cal tenir present també que els veïns no són propietaris dels carrers, sinó que ho és el conjunt del poble. Per tant, tots els borgencs i borgenques tenim dret a opinar i decidir sobre el nomenclàtor del nostre poble, tots per igual i no uns amb més dretq que els altres. Si hi hagués un nom de carrer franquista, no hi hauríem de dir res?

  3. Gerard Cabezuelo diu:

    Tens raó Miquel els veïns no son els propietaris del carrer, tot i que els perjudicats nomes son els veïns i m’explico. Potser hauríem de contemplar fixar unes indemnitzacions per tot el trasbals que suposa el canvi d’adreça en tots els àmbits( correu, bancs, sanitat, hisenda etc etc ) . I respecte tot lo altre que dius, doncs si es evident que ara mateix les prioritats son unes altres. SALUT.

  4. Miquel Andreu diu:

    Un canvi de nom segurament comporta una quantitat important de tràmits burocràtics, i caldria estudiar possibles indemnitzacions (crec que alguna llei hi ha al respecte).

    Ara bé, el país és ple d’exemples de canvis de noms, i no crec que a altres municipis ho tinguin menys complicat que al nostre. Ja ho vaig dir en un altre article sobre el tema l’any passat: malament anem si la burocràcia passa per davant de la nostra dignitat com a poble. Tampoc és fàcil canviar-se el nom del DNI per tenir-lo en català, tampoc és fàcil apostatar i abandonar l’esglèsia catòlica, i bé que, qui vol, ho fa.

    Si un creu en les coses, tot és qüestió de valentia i perseverança, i segur que si l’Ajuntament volgués, s’acabaria trobant alguna fórmula que satisfés a tothom. De fet, el dia que siguem independents també haurem de canviar molta paperassa, no? Doncs val més que ens hi anem acostumant ;)

  5. [...] les primeres manifestacions del nou alcalde, Enric Mir, és que no canviarà el nom de la plaça, perquè ningú l’hi ha demanat. Arriba l’hivern i, pels volts del Dia de la Constitució, la CUP presenta una moció per [...]

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*