El problema és la PAC?
Sóc conscient que em poso en allò que se’n diu un jardí, però ja fa un temps que penso que alguna cosa no va bé en el món de la pagesia. I no em refereixo només a la climatologia o a les polítiques agràries adverses, sinó al paper que juguen els propis pagesos en tot aquest engranatge. Fa pocs dies es donaven a conéixer les mesures de la nova Política Agrària Comuna (PAC), i tot el camp català i tot l’espectre polític han posat el crit al cel, unànimes. LLegir més »
Un conflicte que deixarà petjada
Molts coneixereu ja l’existència d’un grup de borgencs i afins amants de la gresca i de la conya que sota el nom d’MPG (Muntadors de Pollastres Grossos) han animat múltiples esdeveniments locals, però que han tingut, des de fa quatre anys, els seus moments de glòria a la Festa Major. Hi apareixien disfressats, amb andròmines i amb referències a qüestions borgenques o garriguenques. Podien agradar més o menys, podien caure més o menys simpàtics, però d’animació en portaven a cabassos i a qualsevol arrencaven un somriure. LLegir més »
Cementiri 2.0 garriguenc
Entre l’elevada activitat comunicativa que mantenen moltes formacions polítiques a les xarxes socials d’Internet durant la campanya electoral i l’activitat comunicativa posterior a les eleccions hi ha, en la majoria dels casos, una frenada important o directament una parada definitiva. Ja en va parlar al seu dia el periodista Saül Gordillo, que va recopil·lar els blogs de candidats i polítics -quan els blogs estaven de moda- en un “cementiri”, per denunciar el bluf en què es convertien les eines 2.0 en campanya, un bluf amb un objectiu clarament més propagandístic que no pas informatiu o comunicatiu.
L’altre dia pensava en aquest tema en clau local i comarcal, ja que l’activitat de blogs, twitters i facebooks a les Garrigues durant les municipals també va ser notable i en vaig fer una piulada que va originar un debat privat amb el o la responsable de comunicació de la formació Independents per les Borges. Com que crec que val la pena que es parli del tema en públic, reprenc aquí algunes de les consideracions que hi feia. LLegir més »
El nom de la plaça
Una de les primeres declaracions que hem pogut llegir del nou alcalde de les Borges, el convergent Enric Mir, ha estat la d’anunciar que no canviarà el nom de la Plaça de la Constitució “perquè els veïns no li ho han demanat”. Me’l crec. Segurament que els veïns no han fet cap petició explícita al nou consistori acabat de constituir, com tampoc no en van fer cap de contrària quan l’anterior equip de govern va decidir fer el canvi de nom. LLegir més »
No hi ha onada convergent
Una de les principals preguntes que ens fèiem uns dies enrere era fins on arribaria l’efecte de l’onada convergent de fa mig any, fins a quin punt la lectura nacional condicionaria la lectura local. La conclusió, un cop celebrades les eleccions, és que a les Garrigues s’ha continuat votant en clau estrictament local, a diferència del que ha passat a les grans ciutats. LLegir més »
Ramona Barrufet, si no ara, quan?
Estic al·lucinat. Acabo de llegir les propostes (és un dir) dels partits amb possibilitats de governar el Consell Comarcal de les Garrigues i m’he quedat parat, sobretot del que diu CiU. Ho fa via Ramona Barrufet, diputada arbequina i alcaldable per aquesta formació, i la veritat és que no recordo l’última vegada que un article em va deixar tan perplex. Si no el teniu a mà, mireu de trobar-lo, perquè és una perla que val la pena conservar. LLegir més »
No sabem fer política (2)
No tenia pensat fer una segona part de l’anterior article, però divendres vaig arribar al poble i vaig pensar altra vegada en el tema. La nit anterior havia començat la campanya electoral pròpiament dita, i això es notava als carrers. Pancartes, cartells, anuncis a la premsa, etc. Molt bé, res a dir, cap novetat en aquest circ que són les campanyes electorals. El que m’ha cridat l’atenció no són tant els exercicis de propaganda i autobombo habituals, sinó uns altres detalls.
LLegir més »
No sabem fer política
Tot just falten dos mesos per a les eleccions municipals, i algú em podrà dir que precisament per això m’esperi una mica a veure què passa. Però com que en una trajectòria d’anys, dos mesos no són res, doncs parlem-ne ara, abans no quedi tot distorsionat per la propaganda que ens espera. El cas és que en aquesta comarca no sabem fer política. Així de clar. I si no, fixem-nos en com es desplegarà la campanya del mes de maig: algun míting, algun debat d’aquells encesos i para de comptar. Aquesta serà la gran aportació que cada partit farà per la ciutadania a qui vol convèncer. O, pitjor encara, als pobles petits ni això. El dia de les eleccions, l’elector es trobarà unes paperetes amb unes sigles i triarà. I fins d’aquí 4 anys, res de res. Això serà tot. LLegir més »
Dubtes sobre el canal
Llegia fa poc l’article de Jordi Peix aquí al Som en què es referia a una notícia apareguda a la versió en paper sobre un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona que posava en dubte la rendibilitat econòmica del canal Segarra-Garrigues per als regants. No seré jo qui contradigui el qui fou director de Regs de Catalunya i director general de Medi Natural de la Generalitat, perquè em manquen coneixements, tant d’agricultura com d’economia, però també de futurologia. Ara bé, sí que tinc prou elements com perquè comenci a dubtar de la necessitat del mateix canal. Concretament, tinc quatre grans dubtes. LLegir més »
Independentisme transversal?
Una de les novetats en l’escenari polític català i, en conseqüència, en la campanya electoral que ara comença, és l’aparició de dues formacions independentistes amb certes aspiracions a obtindre algun diputat al Parlament. Reagrupament i Solidaritat Catalana per la Independència. Dues formacions que s’anomenen “transversals” i sobre les quals només els molt iniciats sabran destriar-ne les diferències (fins i tot s’han copiat argumentaris i anuncis entre elles).
D’entrada, benvingudes siguin, sobretot des del moment en què aconsegueixen treure de casa aquells independentistes descontents i animar-los a organitzar-se, a fer assemblees, a participar de la cosa pública i a muntar debats i conferències, que això sempre és sa. Benvingudes, també, si aconsegueixen fer anar a les urnes aquells independentistes que potser no s’implicaran en cap activitat militant però que almenys contribuiran a no llençar vots. I benvingudes, també, perquè no dir-ho, per acollir la dosi corresponent de friquisme a les seves files i ajudar així a descarregar-ne les altres; per sort o per desgràcia, tota formació independentista sembla que n’ha de tenir, no hi podem fer més. LLegir més »