01 octubre 2011

CORNUTS I PAGANT EL BEURE

Una onada de servilisme convergent arriba a les Garrigues. Aigües mogudes en forma de retallades i mesures antisocials, planejades pels arribistes de l’actual sistema financer al Govern de la Generalitat de Catalunya i executades des de comarques per incondicionals professionals de la política, amb mes o menys ambicions particulars dintre de CiU.

A hores d’ara comencen a reproduir el discurs de la por -que és la millor arma de control- per tal de preparar la població garriguenca per quatre anys de polítiques liberals que auguren un retrocés en temes socials i un augment d’impostos (ja ho diuen en privat) a més de les retallades en sanitat, educació i un llarg etcètera.

El primer missatge que ens fan arribar és la teoria fàcil i simplista de responsabilitzar la població de l’actual crisi financera, amb l’esperança que aquest discurs ens faci submisos i ens deixi sense capacitat de resposta en contra d’una teoria falsa, perniciosa i sense fonaments. El comerç mundial mou 10 bilions de dòlars l’any i els especuladors en mouen 400 bilions, és a dir, l’especulació és 40 vegades més gran que l’economia productiva, no cal ser economista per valorar aquesta dada i pensar que és impossible que els productors de béns de consum som els culpables d’aquesta situació. És clar que potser ells s’ho miren des de la banda dels especuladors.

En aquests propers quatre anys tindrem l’oportunitat de saber quins polítics locals estan disposats a servir els ciutadans i quins es mostraran submisos fent el paper de botxins de l’estat del benestar. I no cal recordar tot l’esforç que ens ha costat arribar a tocar amb la punta dels dits aquest “benestar”.

En l’actualitat, el govern de l’estat espanyol ja ha donat a bancs i caixes més de 40.000 milions d’euros, pràcticament sense que la població se n’hagi assabentat, a través de mecanismes tan opacs i antidemocràtics com els reials decrets. Per tant, si tornem a valorar aquesta nova dada, resulta que cada ciutadà de l’estat ja ha pagat 1000 euros de la seva butxaca -en el cas dels catalans segur que és molt més- per rescatar els “pobres” banquers. Arribats en aquest punt, cal recordar el que cobren en forma de sous i “d’indemnitzacions” alguns presidents d’aquestes entitats: Emilio Botín: 25 milions d’euros; Alfredo Sáenz, 80 milions d’euros; Ana Botín, 21 milions d’euros; Francisco Luzón, 53 milions. Aquestes són dades del 2009, plans milionaris de pensions a banda, i ara caldria saber el cost dels també “pobres” i “desemparats” directius de primera i segona fila.

Senyors i senyores de CiU, potser que comenceu a tocar un altra música, que de marxes fúnebres ja en tenim prou!

Gerard Cabezuelo

Regidor de la CUP de les Borges Blanques.

4 comentaris
  1. Nollie diu:

    Kudos to you! I hadn’t tuhoght of that!

  2. uywksb diu:

    Usi5su , [url=http://gpvnnktudkqk.com/]gpvnnktudkqk[/url], [link=http://oogdihttxxpe.com/]oogdihttxxpe[/link], http://umxsszitswpk.com/

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.

*