12 febrer 2016

Coses del 417

L’assassinat d’un veí de l’Albi ens ha tocat més de prop del que pensàvem en un primer moment, i és que la botiga de la seva mare és el punt de venda d’aquest periòdic en aquell municipi. Més enllà del xoc i del condol, calia escriure la notícia. Per poques ganes que en tinguéssim, no podíem no dir-ne res. Però fins a quin punt calia informar d’un assumpte en què molts —massa?— mitjans hi han sucat pa? Què podíem aportar d’un fet que ha estat explicat del dret i del revés? Havíem de plantar-nos a l’Albi a no fer ben bé res d’útil? A remenar ferides? No és el nostre estil, no ens agrada, ens incomoda molt, segurament per la proximitat. Sabem perfectament que el qui vol detalls del tràgic succès no els buscarà al Som, de manera que hem optat per passar una mica per sobre del fet concret, evitar reiteracions doloroses i centrar-nos en la reacció ciutadana, sense dedicar-hi dues pàgines però sense obviar-la. Que hi podíem haver aprofundit més? Segurament, però en casos així no en sabem, no ens surt. Altres potser pensaran en titulars gruixuts, vendes d’exemplars i increment de visites al web; nosaltres al cap hi tenim la visita que fem cada quinze dies a la mare de la víctima a la seua botiga i, sincerament, portar un periòdic que informa de la mort del seu fill no ve gens de gust. Empatia per sobre de periodisme? Abstenció de buscar i oferir més? No ho sabem. Consciència, humanitat i, per part del lector, esperem que comprensió.

0 comentaris

Escriu el teu comentari

Normes d'ús

Recorda que les opinions són dels usuaris, i no del SomGarrigues.

El SomGarrigues es reserva el dret d'eliminar els comentaris que per la seva naturalesa es considerin contraris a la legislació vigent, ofensius, injuriants o no acords a la temàtica tractada.